Tòfol
Tobal |
"... Fou en el transcurs dels treballs de camp efectuats del
5 al 7 de maig de 2002 amb en Jofre Torelló, quan vàrem
observar i fotografiar detalladament aquest sector del massís.
Estacionats a 2.700m sobre les vessants meridionals de la vall de
Paderna, i amb la vista al sector occidental de la Maladeta, vaig
adonar-me que des del Pic Cordier , en direcció nord, surt
un prolongat esperó. Després d'un trencament ocupat
per la gelera, i lleugerament a l'est, hi ha una característica
torre de dos nivells, presentant unes parets septentrionals força
verticals, al menys vistes des de lluny.
|
|
La
manca de noms en aquest sector és evident. Per motius de treball
vaig anomenar l'esperó septentrional, Espolón Cordier,
i aquesta torre anònima, Torre Cordier, restes d'un circ glacial,
avui dia amagat sota les glaceres occidentals del massís de
la Maladeta. La meva impressió fou que la Torre Cordier era
francament més alta que el Dién de la Maladeta, i que
per tant podia assolir o sobrepassar la cota tres mil.
Del
12 al 13 de juny de 2003, en Toni Sanz i jo, vàrem seguir
la ruta de la vall de Paderna tot remuntant cap al Pic d'Alba, donant
continuïtat al recorregut iniciat amb en Jofre Torelló
l'any 2002. A l'alçada del Dién de la Maladeta girem
cap a l'est i rodegem la base de la Punta Delmàs, situant-nos
a la cota 2.960m aproximadament, continuem en el mateix rumb fins
als peus de l'esperó nord del Pic Cordier (en aquest esperó
poden trobar-se cotes superiors al Tres Mils metres, i la seva travessa
fins al mateix Pic Cordier pot ser de gran interès).
Un
cop sobrepassat l'extrem nord de la Punta Delmàs, veiem amb
tota claredat, en darrer pla, l'extrem meridional el Pic Cordier
amb el seu esperó (Espolón Cordier), a mig pla la nostra
Torre Cordier, i en primer pla el Dién de la Maladeta. La
podem contemplar amb tot luxe de detalls, semblant, doncs, que pot
ser atacada amb relativa facilitat per escaladors ben equipats."
---oooOOOooo---
Jordi
Pons |
"...
Menjo una mica i em refaig de l’esforç. Després
busco alguna pedra on amagar el rodet de fotos que m’ha
donat en Tòfol amb una nota dins que confirmi l’esdeveniment.
La meva sorpresa és quan veig en el límit nord del
cim cinc pedres bastant ben posades, com si fos una fita. Les
aprofito per amagar-hi el rodet amb la nota, però em quedo
una mica decebut en pensar que probablement aquelles pedres eren
massa ben posades.
|
|
Potser
que si que algú ja ha pujat anteriorment a aquest tres
mil, però ningú l’ha mesurat ni l’ha
representat en cap mapa. Així doncs penso que la nostra
tasca és un deute que teníem pendent tots els muntanyencs
respecte a aquest peculiar cim, i una obligació vers el
rigor científic.
Prenc les mesures corresponents, i baixo molt content a retrobar-me
amb en Tòfol. L’abraçada és com la
que es deurien fer els exploradors fa més de cent anys
quan tenien la il·lusió de descobrir nous cims dels
Pirineus. Sempre tindré el record d’aquesta ascensió
que per a mi ha estat molt gran. No gaire gran en alçària,
però si en sensacions que és el que m’importa.”
---oooOOOooo---
|
|
