Història de la Torre Cordier

El Gener de 2006 surt publicat el nou mapa "Aneto - Maladeta" de l'editorial Alpina > ISBN: 84-8090-200-0, a escala 1:25.000, on surt per segona vegada cartografiada la Torre Cordier.

El Maig de 2005 surt publicat el nou mapa de Miguel Angulo "Aneto" de la col·lecció: Mapas Pirenaicos de l'editorial Sua > ISBN: 84-8216-195-4 a escala 1:15.000, on apareix per primera vegada cartografiada la Torre Cordier.

El 29 d'Octubre de 2004, a les 10 del matí, en Tòfol Tobal i en Jordi Pons han fet una presentació pública de la Torre Cordier al Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/Baldiri i Reixach, s/n)

El 16 de setembre de 2004, a les 8 del vespre, en Tòfol Tobal i en Jordi Pons fan una presentació pública d'aquesta curiosa recerca a la Sala d'Actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), on es poden conèixer tots els detalls.

El 9 de setembre de 2004, els guies d'alta muntanya Carles Gel i Sergi Lucas, obren un itinerari d'escalada en roca a la Torre Cordier, que recorre la Cresta Est Sud-Est, i l'esperò Nord, i obtenen dades amb GPS: 3.049m, 42º 39' 20" N, 00º 38' 04" E.

El 30 de juliol de 2004, en Jordi Pons i en Ramon Solís, obren una via nova escalant-la per la cara Nord, mentre en Tòfol Tobal i l'Ignasi Tobal, pugen per la via normal de la cara Sud, i aprofiten per ampliar la informació de la Torre Cordier.

Juliol 2004. La revista mensual Grandes Espacios, publica en el seu nº 91, corresponent als mesos de Juliol i Agost, un article extens de 9 pàgines amb opinions contrastades: "Torre Cordier, 3.049m", que finalitza amb una interessant entrevista a en Tòfol Tobal, principal autor de la recerca.

Divendres dia 18 de juny del 2004, a 2/4 de 9 del vespre, al local social l'Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú, conferència i projecció de diapositives a càrrec de Jordi Pons i Tòfol Tobal, "TRES MIL OBLIDAT?"

El 8 de juny del 2004. Article publicat en el Diari de Vilanova "Reportatge. Una muntanya oblidada"
El geògraf Tòfol Tobal i el muntanyenc Jordi Pons, han posat al descobert la Torre Cordier, un cim de 3.050 metres que pràcticament no apareixia a les guies.

Juny 2004. Publicació de l'article "Un tres mil olvidado en la Maladeta" al nº 90 de la revista mensual Grandes Espacios corresponent al mes de juny, amb una foto que conté errades importants.

31/05/2004. Posats en contacte amb el Miguel Angulo, un dels més prestigiosos autors de llibres dels Pirineus, va donar suport a la teoria dels Vilanovins, i va confirmar que es tractava d'un cim independent. Actualment està confeccionant un nou mapa 1:15.000 Aneto-Maladeta, on ja hi figura com a cim Torre Cordier.

20/05/2004. Publicació de l'article "TORRE CORDIER. Más datos sobre el tresmil olvidado" a la web de l'Editorial Desnivel. La polémica sobre este pico sacado de nuevo a la luz se aviva. Se discute sobre las mediciones, la novedad del pico... El foro está que arde.

10/05/2004. El Canal Blau, la Televisió local de Vilanova i la Geltrú, produeix un reportatge de 10 minuts, que surt durant tota una setmana en horaris de màxima audiència.

07/05/2004. Article publicat a la revista El Cargol " El director de l'OAG descobreix un nou cim de 3.011 metres". El geògraf i director de l'Observatori Astronòmic del Garraf, Tòfol Tobal, ha descobert un pic als Pirineus, entre la Dent de la Maladeta i el pic Cordier, que no té denominació i que no apareix registrat ni ubicat en cap de les guies homologades dedicades a la Maladeta.

Maig, 2004. El fet és ratificat, en els darrers vols cartogràfics francesos, i també per l'Instituto Glaciológico Español (Inegla).

Maig, 2004. Després de fer diverses comprovacions i consultar el catedràtic de Geografia de la UCM, el doctor Martínez de Pisón, es va confirmar la troballa. La cota apareixia en els seus mapes d'escala 1:10.000.

Maig, 2004. S'obre un intens debat als fòrums d'Intenet de l'editorial Desnivel. Hi va haver alguns participants que apuntaven que aquest pic s'havia estudiat feia 15 anys i que s'havia considerat que estava unit al Pic Cordier i que no s'havia d'afegir al catàleg dels 3.000.

04/05/2004. Publicació de l'article "MALADETA, ¿Nuevo tresmil en el Pirineo?" a la web de l'Editorial Desnivel. Con 3.011 m., se encuentra entre el Diente de la Maladeta (2.888 m.) y el Pico Cordier (3.254 m.). Su descubridor, Tòfol Tobal, propone "Torre Cordier".

El 29 d'abril de 2004, en Tòfol Tobal (Centre Excursionista de Catalunya), geògraf, i en Jordi Pons (Agrupació Excursionista Talaia), tècnic en esports de muntanya, presenten a la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), el resultat del seu estudi iniciat l'any 2002.

El 3 d'abril de 2004, en Tòfol Tobal i en Jordi Pons, assoleixen el cim i mesuren la seva alçada directament, donant una descripció de la via seguida, i reunint totes les observacions que puguin facilitar noves ascensions, per tal que ocupi un lloc destacat dins el catàleg dels tres mils dels Pirineus.

Del 12 al 13 de juny de 2003, en Tòfol Tobal juntament amb en Toni Sanz, varen seguir la ruta de la vall de Paderna tot remuntant cap al Pic d'Alba, donant continuïtat al recorregut iniciat amb en Jofre Torelló l'any 2002. A l'alçada del Dién d’Alba, giren cap a l'est i voregen la base de la Punta Delmàs, situant-se a la cota 2.960m aproximadament, i continuen en el mateix rumb fins als peus de l'esperó nord del Pic Cordier.

Del 5 al 7 de maig de 2002, en Tòfol Tobal i en Jofre Torelló, van observar i fotografiar detalladament aquest sector del massís. Estacionats a 2.700m sobre les vessants meridionals de la vall de Paderna, i amb la vista cap al sector occidental de la Maladeta, van adonar-se que des del Pic Cordier, en direcció nord, surt un prolongat esperó. Desprès d'un trencament ocupat per la gelera, i lleugerament a l'est hi ha una característica torre, de dos nivells.

Entre els anys 2001 i 2003, en Tòfol Tobal juntament amb en Jofre Torelló, fotògraf, varen estar treballant per l'elaboració d'un llibre sobre el massís de la Maladeta. Examinant algunes de les fotografies obtingudes, van comprovar que un cim situat immediatament al nord del Dién de la Maladeta (2.888m), no era registrat en cap dels mapes ni llibres al seu abast. Tampoc hi figurava en la darrera edició del conegut llibre-catàleg dels tres mil dels Pirineus, coordinat per J.Buyse, ni en les més completes guies del CEC, ni en els mapes de l'IGN a escala 1:25.000. Res de res.