Informació Ampliada

Aquest cim, una veritable Torre situada immediatament al sud del Dién de la Maladeta (2.888 m), només apareix en un mapa dins el Vol. IV de la sèrie de M.Angulo (1998), però l'autor tampoc en fa cap referència ni descripció. Sense denominació, ni indicacions de les seves vies d'ascensió, ni un lloc a les nombroses llistes i catàlegs de cims de més de tres mil metres, tot fa suposar, que degut a la seva posició avançada en front la carena cimera, a cavall entre cotes més baixes i els grans cims, ha estat passat per alt.

En aquesta ocasió, i és força sorprenent, no es tracta d'una petita punta de cresta d'identificació dubtosa, si no d'un cim isolat, perfectament visible des de La Besurta, que tothom pot haver vist en els recorreguts tant freqüents al massís de la Maladeta. La seva posició, al NW de l'esperó nord del Pic Cordier (3.254 m), fa que provisionalment en Tòfol Tobal i en Jordi Pons l'hagin denominat justament com a "Torre Cordier", però més li convindria un nom que reflectís la seva isolada història: Torre de l’Oblit o Torre del Olvido.

Amb una alçada de 3.011 m segons les mesures realitzades pels dos ascensionistes, supera les cotes del Besiberri del Mig (3.003 m), i és només tres metres més baix que la Punta Alta (3.014 m). Coneguda la notícia, en Roger Pastor, president de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, va oferir tots els mitjans per la seva difusió.

En Tòfol Tobal i en Jordi Pons varen fer una presentació pública d'aquesta curiosa recerca el passat 16 de setembre de 2004 a la Sala d'Actes del Centre Excursionista de Catalunya, on es van poder conèixer tots els detalls. Mentrestant, els autors agrairan qualsevol notícia de tots aquells que hi hagin pujat o coneguin informacions complementàries, i que puguin completar la història de la Torre Cordier, possiblement el darrer tres mil en aquestes condicions de tots els Pirineus.