Zona: Pirineu Català (Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici)
Data: Febrer de l'any 2003
Punt de Sortida: Inici de la vall de Sant Nicolau (1300m)
Cims assolits: Pic del Portarró (2733m)
Alpinistes: Xesca, Josep, Jef, Arcadi i Jordi
Notes:Ambient totalment hivernal amb temperatures sempre negatives.

---oooOOOooo---

Fotos:

Descripció:
Sortim el dissabte de l'estació de Vilanova a les 8 del matí, amb vehicle cap a la Vall de Boí. Previsió del temps: dissabte variable, i diumenge amb sol, però amb temperatures molt baixes.
Abans d'arribar a Pont de Suert, tenim que parar a posar cadenes enmig d'una gran nevada. Curiosament, passat el poble, ja no hi ha neu a la carretera, i el temps millora. Així arribem al Km 17 de la carretera que va a l'embassament de Cavallers on hi ha un aparcament just a l'entrada de la Vall de Sant Nicolau, on deixem el cotxe a 1.300m d'alçada, envoltats de neu i amb temperatura negativa.

Sortim sense posar-nos les raquetes tot seguint les traces de la moto de neu del guarda del refugi. L'entorn té un aspecte misteriós amb un cel guarnit de núvols amenaçadors, el bosc carregat de neu, i un silenci absolut. Passat l'Estany Llebreta a 1.617m, ens hem de posar esquis i raquetes, ja que la traça de la moto de neu desapareix. Seguim progressant per la llarga Vall de Sant Nicolau que va pujant suaument, i arribem a la famosa zona d'Aigües Tortes on la neu acumulada tapa bastant el Riu Sant Nicolau. El cel evoluciona oferint un fons abstracte barrejant tons blaus, blancs i rogencs amb tots els tons intermedis, i la lluna plena s'aixeca davant nostre per sobre de les muntanyes nevades. Res virtual, tot natural, tot sensacions, tot vivències inoblidables i irrepetibles, així és la muntanya.
Arribant als Prats d'Aiguadaci a 1.900m on hi ha el Refugi de la Centraleta ens enfilem a la nostra dreta i seguim per un pendent contingut fins al Refugi de l'Estany Llong a 1.985m, quan fa més de 4 hores que hem sortit, i on tenim -16 graus de temperatura.
Trobar-nos el refugi guardat dona una mica de confort que s'agraeix enmig d'unes temperatures tant baixes.

El diumenge a les 7 del matí esmorzar oficial del refugi, i a les 8 ja sortim. El termòmetre marca -14 graus, i la mínima a la nit ha estat de -19 graus. No està malament oi?. No és pot parar mentre no ens toqui el sol.
La muntanya està molt carregada de neu i no es veu cap traça per enlloc. Gràcies als esquís i raquetes avancem amb certa comoditat, i tot i així ens enfonsem una mica, ja que hi ha molta neu pols. Sense la seva ajuda seria impossible d'anar enlloc. Anem vorejant l'Estany Llong pel mig del bosc en direcció a l'Agulla del Portarró. El dia comença a despertar ben serè amb una visibilitat esplèndida, i el sol va il.luminant les muntanyes de darrera nostre començant per la seva punta i baixant mica en mica cap a les valls fins que ens toca a nosaltres i ens escalfa una mica que bona falta fa. En passar una Cabana girem cap al Nord-Est, per pendents més pronunciats en direcció al Portarró d'Espot a 2.429m on arribem obtenint una sensacional visió de la zona de Sant Maurici i els Encantats.

Aquí deixem les raquetes ja que el pendent fins al cim és superior als 30 graus, ens calcem els grampons, i enfonsant-nos fins als genolls anem obrint traça cap al cim tot fent relleus al davant del grup ja que la progressió és realment esgotadora. En poc més de 3 hores arribem al cim del Pic del Portarró de 2.733m. Una atmosfera totalment neta ens permet disfrutar d'una visió excel.lent des d'aquest mirador de tot el Parc d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, dels Encantats que destaquen a prop nostre als Bassiero, Amitges, Tuc de Saboredo, Pics de Subenuix amb els seus estanys, tàlveg de l'Estany Llong, fortificació del Gran Tuc de Colomers, Pic de Crabes, etc.
Tot i el sol, la temperatura negativa i el fort vent provoquen una forta sensació de fred, i no ens hi podem estar tot el temps que voldríem.

Baixem amb la neu per sobre els genolls tot fent algunes pràctiques d'autodetenció amb Piolet que sempre va bé de practicar, i en arribar al Portarró ens trèiem els grampons per tornar a calçar-nos esquis i raquetes sense els quals seria impossible progressar.
Arribem al refugi passades les 2 de la tarda on el termòmetre marca -12 graus. Recollim estris i avall que el dia és curt. Arribem al cotxe quan és barreja l'última claror solar amb la de la lluna plena que es torna a aixecar per sobre de les muntanyes que deixem amb enyorança, i la temperatura segueix negativa és clar.

Recorregut per una de les valls més maques dels Pirineus, en un ambient de solitud que costa de trobar a la famosa zona d'Aigüestortes, culminant en una de les millors talaies d'aquest fantàstic parc.

Jordi Pons Corbella

---oooOOOooo---