Zona: Pirineu Central Francès (Parc Natural del Néouvielle)
Data: Juliol de l'any 2003
Punt de Sortida: Lac d'Aubert (2.148m)
Cims assolits: Néouvielle (3.091m)
Alpinistes: Judit C., Maria José E., Mar G., Rosa Mª H., Xesca R., Josep B., Carles G., Jordi M., Miguel A. M., Jaume S., Carles T., i Jordi P.
Notes:Sortida d'alta muntanya en estil alpí, a un dels principals cims dels Pirineus Francesos Zona molt maca per l'abundància de llacs, espessa i variada vegetació, i prats alpins fins cotes molt altes.

---oooOOOooo---

Fotos:

Descripció:
Dissabte sortim de l'estació de Vilanova, a la 1 del migdia, havent dinat una mica, per arribar al Parc Natural del Néouvielle quan l'accés amb vehicles ja hi és permès. Fem una parada abans d'arribar a Ainsa per estirar les cames i menjar una mica. Prosseguim fins al Parc Natural del Néouvielle passant pel túnel de Bielsa amb pluja intermitent.
Al llac d'Orédon hi ha una barrera on cal recollir el tiquet pel qual pagarem 5 euros per vehicle en sortir, i seguim amunt fins a l'aparcament del llac d'Aubert a 2.148m.
A uns 200m, vora la presa, hi ha una zona controlada on és permesa l'acampada de 19h a 9h. Plantem les tendes quan son vora les 7 de la tarda immersos dins d'una espessa boira, però sense gaire fred, sopem, i a les 10 del vespre a dormir, ja que a l'endemà cal matinar.

El Parc Natural del Néouvielle és una de les zones més maques dels Pirineus perquè conté una gran quantitat de llacs, una espessa i variada vegetació que trobem fins uns 2.000m i abundants prats alpins fins gairebé 3.000m.

La jove alpinista Mar Gonzalez, amb 11 mesos i mig d'edat, a mitja nit té ganes de marxa i desvetlla una mica el grup, però el que dificulta més el son és el terreny irregular de l'indret.

Diumenge ens llevem a les 6 del matí. Esmorzem, recollim les tendes, guardem el material prescindible als cotxes, i a ¾ de 8 ja està tot el grup preparat per arrencar a caminar. El cel és totalment serè, i el sol ens tocarà de seguida, però l'ambient és fresc i no esperem gaire calor durant la jornada. Creuem la presa i continuant en direcció S.O. comencem a guanyar alçada per un sender ben marcat fins als 2.260m on deixem el camí que va cap al pas del Gat i tombem cap al O., i més tard al N. fins arribar a la bretxa de la cresta d'Aubert a 2.439m (una petita terrassa amb un pi que destaca enmig de la cresta) en poc menys d'una hora.

Tombem a l'O. I baixem uns metres per uns grans blocs per enfilar una petita vall on comencem a trobar neu. Avancem sempre en direcció a la bretxa de Chausenque, per neu molt apta per caminar sense grampons, fins uns 2.600m quan s'obre a la nostra esquerra una ampla vall glacial no massa llarga amb el cim del Néouvielle al fons, a la dreta del Pic de Ramoun. Des de l'aparcament del llac d'Aubert no havíem vist el cim.
Tombem al S.O. i després al S. cap a la glacera de Néouvielle, per pendents cada vegada més pronunciats. En els últims metres ens obrim cap a la dreta per fer un flanqueig a l'esquerra i superar més fàcilment el tram més inclinat amb neu, i comencem un grimpar fàcil cap a la cresta O. del Néouvielle. Un cop dalt la cresta trobem un grau de 20 metres que pel vessant S. ens porta al mateix cim del Néouvielle de 3.091m en 3:30h de camí més 0:45h repartides en tres parades. La visibilitat és molt bona.

El Néouvielle és un magnífic massís granític situat enmig d'un bell paisatge de llacs i boscos. És un dels cims més apreciats i freqüentats dels Pirineus Francesos, i dona nom a la Reserva Natural del Néouvielle.
El seu nom que vol dir "neu vella" en occità, ens recorda que la neu s'hi manté fins ben entrat l'estiu, tal com comprovem.

Al cim s'hi està força bé, i fem una aturada merescuda de 0:45h per descansar, menjar, hidratar-nos i gaudir de la vista i de la satisfacció d'estar allunyats de la massificació i el consumisme de la societat que hi ha per sota els 2.000m.

Aquest pic queda allunyat de l'eix axial dels Pirineus i per això té una panoràmica exel.lent: Pic du Midi de Bigorre (N), Gran Facha i Balaitous (O), Vignemale (O-SO), Taillón (SO), Monte Perdido i Pic Long (S-SO), Campbiel (S), Posets (SE), Aneto (E-SE), etc...

Al cim destaca també la presència de la jove Mar Gonzalez per la seva dieta a base de biberons i el seu excel.lent comportament durant tota l'ascensió.

Baixem del cim per la cresta E. que és una mica més fàcil que la cresta O. per la que hem pujat, i rodegem el cim per la seva base tombant cap a l'O. per trobar el camí per on havíem pujat.
Els núvols d'evolució típics de l'estiu creixen més i més i entre trons i alguna gotellada arribem als vehicles en 3:00h de camí.

A l'aparcament tenim el temps just per canviar-nos i netejar-nos una mica quan comença a ploure de valent. El camí de tornada de 350Km és llarg i el fem en unes 5:30h anant de tempesta en tempesta fins a prop de la ciutat de Lleida. A mig camí fem una parada en un bar del poble de El Grado per descansar una mica, del qual hem de sortir descalços i amb l'aigua pels turmells per poder pujar de nou als cotxes. Ara ja a ningú li canten els peus.

Jordi Pons Corbella

---oooOOOooo---